dissabte, 15 de març del 2008

Solidaritat amb el Tibet


Avui tocaria escriure sobre els resultats electorals del diumenge passat però em sento obligat a deixar aquí la meva opinió sobre uns fets que fa massa que duren.
Han passat ja 57 anys i de moment el sentiment de canvi no es present en cap dels seus habitants. Uns en deien alliberament, però jo més aviat em sento proper a aquells que en diuen ocupació.
Quan parlem de la destrucció d'un poble, d'una cultura mil·lenària i d'una llengua que ja té data de caducitat, estem parlant del sostre del món. Estem parlant del Tibet.
L'any 1950 l'excèrcit xinès arribava a Lhasa i es trobava amb un règim teocràtic i amb tics feudals. Començava '' l'alliberament del Tibet dels invasors extrangers i la reannexió del territori a la Terra Mare''. Irònic, oi?
Fent un cop d'ull al món podem estar en desacord amb la política que exerceixen diversos líders sobre els seus territoris. Ara bé, sort en tenim de no tenir els dirigents de la República Popular de la Xina, que ocupen territoris i donen exemple de la llibertat que gaudeix el poble xinès.
El poble tibetà està en greu perill de perdre la seva identitat si la postura del govern no canvia. Ja veiem com estan acabant aquests dies les manifestacions organitzades per una sèrie de persones que encara creuen en la llibertat de poder formar part del món. El govern parla de 10 morts i els tibetans exiliats a l'Índia en comptabilitzen més d'un centenar. Sigui com sigui, el dret a la llibertat d'expressió torna a ser contrarestat a punta de pistola pel país que aquest any organitzarà uns jocs olímpics.

dijous, 6 de març del 2008

Decepció?

Ja falta ben poc per haver d'anar a votar i haurem de triar la persona i el partit que creiem si més no que defensarà millor els nostres interessos.
Es tracta del primer cop que sóc cridat a les urnes i estic fart de sentir a parlar de vot útil, del bilingüisme a les aules, del que passarà si guanyen uns o uns altres i del sistema bipartidista en general que ens ofereix la societat espanyola.

Faré a continuació un breu recomte de la multitut de coses que he après durant aquest temps:

·He pogut sentir a parlar dels màrtirs que parlen la llengua espanyola a Catalunya.
·He après el que és la política de la por amb missatges com: Si tu no vas, ells tornen.
·He conegut els grans avantatges que té el bipartidisme pur i dur recolzat pels grans mitjans de comunicació públics.
·He decidit preocupar-me pel meu amic Caique, que és brasileny i espero de tot cor que no hagi de tornar al Brasil si algun cop infringeix la llei.
·He tornat a escoltar el missatge independentista.
·He pogut observar com els nous participants d'Upd tenen un nivell de català ortogràfic de primària.
·He tingut la oportunitat de conèixer que a Catalunya no hi cap tothom.

I finalment, el que de debó he entès, és el motiu de la creixent abstenció.