Avui tocaria escriure sobre els resultats electorals del diumenge passat però em sento obligat a deixar aquí la meva opinió sobre uns fets que fa massa que duren.
Han passat ja 57 anys i de moment el sentiment de canvi no es present en cap dels seus habitants. Uns en deien alliberament, però jo més aviat em sento proper a aquells que en diuen ocupació.
Quan parlem de la destrucció d'un poble, d'una cultura mil·lenària i d'una llengua que ja té data de caducitat, estem parlant del sostre del món. Estem parlant del Tibet.
L'any 1950 l'excèrcit xinès arribava a Lhasa i es trobava amb un règim teocràtic i amb tics feudals. Començava '' l'alliberament del Tibet dels invasors extrangers i la reannexió del territori a la Terra Mare''. Irònic, oi?
Fent un cop d'ull al món podem estar en desacord amb la política que exerceixen diversos líders sobre els seus territoris. Ara bé, sort en tenim de no tenir els dirigents de la República Popular de la Xina, que ocupen territoris i donen exemple de la llibertat que gaudeix el poble xinès.
El poble tibetà està en greu perill de perdre la seva identitat si la postura del govern no canvia. Ja veiem com estan acabant aquests dies les manifestacions organitzades per una sèrie de persones que encara creuen en la llibertat de poder formar part del món. El govern parla de 10 morts i els tibetans exiliats a l'Índia en comptabilitzen més d'un centenar. Sigui com sigui, el dret a la llibertat d'expressió torna a ser contrarestat a punta de pistola pel país que aquest any organitzarà uns jocs olímpics.
Han passat ja 57 anys i de moment el sentiment de canvi no es present en cap dels seus habitants. Uns en deien alliberament, però jo més aviat em sento proper a aquells que en diuen ocupació.
Quan parlem de la destrucció d'un poble, d'una cultura mil·lenària i d'una llengua que ja té data de caducitat, estem parlant del sostre del món. Estem parlant del Tibet.
L'any 1950 l'excèrcit xinès arribava a Lhasa i es trobava amb un règim teocràtic i amb tics feudals. Començava '' l'alliberament del Tibet dels invasors extrangers i la reannexió del territori a la Terra Mare''. Irònic, oi?
Fent un cop d'ull al món podem estar en desacord amb la política que exerceixen diversos líders sobre els seus territoris. Ara bé, sort en tenim de no tenir els dirigents de la República Popular de la Xina, que ocupen territoris i donen exemple de la llibertat que gaudeix el poble xinès.
El poble tibetà està en greu perill de perdre la seva identitat si la postura del govern no canvia. Ja veiem com estan acabant aquests dies les manifestacions organitzades per una sèrie de persones que encara creuen en la llibertat de poder formar part del món. El govern parla de 10 morts i els tibetans exiliats a l'Índia en comptabilitzen més d'un centenar. Sigui com sigui, el dret a la llibertat d'expressió torna a ser contrarestat a punta de pistola pel país que aquest any organitzarà uns jocs olímpics.
2 comentaris:
Tens tota la rao noi! Els chinos son els pitjors que poden haver-hi al mon! No es cap tipus de racisme envers aquests però son així. Colonitzadors sense escropuls! I no saben que es la llibertat humana. Espero que el mon sigui prou racional per tal de boicotejar els jocs olimpis si no respecta els drets humans. Els chinos indvadeixen el mon.!! Ara esten per Africa i America! Despres aniram per tot el mon!
Esta clar que la República Popular de la Xina no és el paradigma de la democràcia i que els seus dirigents són repressius i autoritaris, però els Jocs Olímpics, i sobretot, els atletes que hi participen amb tota la il·lusió i empenta no mereixen un boicot que fagi ombra a l'esforç col·lectiu de molta gent als quals només els hi mou una cosa: l'esport
Publica un comentari a l'entrada